Una propuesta religiosa silenciada; recensión de "El fundamento irreligioso de la iglesia", de Joan Leita i Graell.

El texto que sigue estas palabras fue una recensión que realicé para la asignatura de Historia de la Filosofía Medieval III. El autor tratado es, como casi todos los que aportan aire fresco a la religiosidad, un autor olvidado y que, probablemente, su apuesta por la espiritualidad quedará olvidada en el tiempo. La comunidad dogmática cristiana jamás podrá aceptar un cambio como el que propone Leita, una apuesta que incluso permite, y considera indispensable, la entrada del ateo y del escéptico en la nueva iglesia de la irreligión.

El texto está en catalán, intentaré traducirlo cuando tenga tiempo para permitir que el mensaje llegue lo más lejos posible.

Sin más, aquí mi pequeño homenaje a este autor:

El fonament irreligiós de l'esglèsia, Joan Leita i Graell

L'autor del llibre que es presenta, en Joan Leita i Graell, nasquè a Barcelona el 1936 i cursà estudis de filosofia i teologia entre Barcelona i Innsbruck. L’any 1955 s’ordenà membre de la Companyia de Jesús, rebent la estricta formació intel·lectual que caracteritza als jesuïtes. El 1969 publicarà El fonament irreligiós de l’esglèsia que serà premiat amb el Carles Cardó d’investigació religiosa del 1969. El mateix any, arran del contingut del llibre premiat, l'autor fou cridat a l’ordre pels jesuïtes. Amb tot, Leita publicà el 1971 "L’antievangeli". Amb aquesta segona publicació, la Companyia de Jesús li demanà que marxés de l’ordre per la seva voluntat; Leita fou expulsat, a contracor, de l'ordre jesuïta.

El lector que vulgui emprendre la lectura del primer llibre d’en Leita es trobarà davant d’un escrit problemàtic pel que fa al context, ja que els temes exposats seràn motiu de la desavinença entre l’ordre jesuïta i l’autor del llibre. Però tambè es un llibre problemàtic pel que fa al text, no es un escrit dirigit al lector profà en temes purament cristians i bíblics. No obstant, el text es comprèn millor si hom adjunta a la lectura de Leita la consulta de la Bíblia de la Fundació Biblica Catalana.

El llibre de Leita és un clar intent de revisar la constitució de l'esglèsia, revisant els fonaments d'on sorgeix la institució. Com diu Leita:

"Aun siendo sin duda importantes los análisis sociológicos, psicológicos e históricos, hemos creído que era fundamental investigar qué es la iglesia en su esencia, considerada a partir de sus orígenes. Por esto nos hemos remontado al evangelio en el cual tiene la iglesia su razón fundamental de existir [a l'evangeli de Mateu]"

Leita es reafirma en l'exercici contextualitzador de la seva tasca tant al començament del llibre (capítol 2) com al final (capítol 17). A través de la contextualització dels evangelis ens mostrarà l'aparent equivalència entre els sinóptics, tot establint un diàleg amb els exegetes i teólegs contemporanis que tracten el tema.

La primera part del llibre es una lloable tasca d'investigació teológica en la que Leita contraposa l'evangeli de Mateu i l'evangeli de Marc; una contraposició de la que sorgiran diferents concepcions de mesianisme, de Jesús, de Déu, i de la relació de cada evangeli amb el seu context.

L'autor ens fará veure com l'evangeli de Mateu fonamenta l'actual esglèsia, que té el Vaticà com a institució que té les claus del regne dels cels; i el que lligui a la terra quedarà lligat al cel, i el que deslligui en la terra quedarà deslligat als cels; i com de l'evangeli de Marc (aparentment equivalent al de Mateu) se'n desprèn una concepció de l'esglèsia ben diferent de la que emana de l'evangeli de Mateu.

L'autor es pregunta com es possible que el Vaticà, que predica la pràctica de l'amor a Déu, necessiti de l'antic mecanisme de llei i obediència. Com l'autor mateix exposa:

"la vida de la iglesia ha de ser mucho más personal y profunda que la de un simple mecanismo de ley y obediencia"

I es que el profà en teologia, o el fervent creient en l'esglèsia vaticana, relaciona la fe cristiana amb el Vaticà i el Deu cristià amb l'autoritat vaticana. Hom creu que el cristianisme es sinónim de llei i obediència, missatge i missatger, pregària i salvació. Leita vol argumentar com aquestes dicotomies de l'esglesia vaticana o mesiànica no conformen l'única institució que podia haver sorgit de la lectura dels evangelis. També mostrarà com el Deu cristià , al que el Vaticà obeeix, no es l'única expressió evangèlica possible de la divinitat.

En Leita es conjuminen l'agudesa de l'erudició, la valentia de l'exploració i la coherència del sentit comú. L'autor no entèn com una religió que s'harmonitzà amb el passat i amb el seu present per assegurar-se el futur, no pot harmonitzar-se amb el seu present actual. En el seu moment, la religió havia de respondre a un model "divinitzat" de la natura on la realitat era dotada de sentit per Déu, però des de l'evangeli de Marc se'n desprèn una intuició de la modernitat: la natura respón a un model "hominitzat", la realitat es dotada de sentit per l'home.

L'esquema teológic de l'evangeli de Mateu es harmonista amb el passat, recull la influènicia veterotestamentària i la mirada ascendent de l'home; atorgant a Déu el sentit de la creació i establint una relació d'amo i súbdit. Establint així una esglèsia mesiànica on la figura de Jesús és...

"el mesías, el hijo de David, que cumple en sí mismo las profecías veterotestamentarias: pertenece a la descendencia de Abraham, de Isaac y de Jacob; [...] aquél en quien están puestas todas las esperanzas del pueblo de Israel"

L'esglèsia mesiànica ha ocultat la possible esglèsia que podia sorgir de l'esquema evangèlic de Marc, ja que:

"el acontecimiento de Jesús sólo se ha considerado de acuerdo con la línea religiosa y tradicional de Mateo"

Un evangeli, el de Marc, rupturista amb el passat veterotestamentari. Un document que respon a la vertadera coherència del Crist, resolent la llunyania de l'home envers Déu "hominitzant" al mateix Déu. Com diu Leita, en l'esquema evangelic de Marc,

"la afirmación básica que fundamenta la fe ha quedado bien diferenciada de la que suele ser base común de la religión, y con ello ha sido ya invalidado el mecanismo de relaciones trascendentes. De ahí que el Dios invisible, contemplado a través de la creación, no esté esencialmente presente en el documento de Marcos, a diferencia de cualquier otro documento veterotestamentario"

I es que en l'evangeli de Marc la afirmació bàsica que fonamenta la fe no es ja el sometiment a...

"a la voluntad de Dios expresada en las normas y que el hombre ha de poner en pràctica"

...sino, més aviat l'afirmació central de la fe es...

"aquella unidad viva de la aceptación de la persona de Jesús como constitutivo único y radical de salvación"

Heus aquí l'esglèsia del silenci, la unitat de fe amagada pel mesianisme institucional.

En aquest escrit Leita mai voldrà...

"llegar a la conclusión definitiva acerca de cúal de dichas iglesias tiene con seguridad validez evangélica ni [...] acerca de cuál de ellas ha de ser excluida necesariamente como no evangèlica"

...més aviat, voldrà deixar constància de l'existència d'una altra possibilitat confessional que emana dels sinóptics.

El títol del llibre no es legitima fins al final de l'escrit, quan Leita s'assegura que el lector a anat desocultant i descobrint el missatge del llibre. En efecte, la confessionalitat del silenci que Leita ens revela es una esglèsia que nega el caràcter religiós de sí mateixa, ja que...

"si hay que afirmar que Jesús es Cristo, no es porque nos trajera una nueva religión, sino porque es el final de la religión"

...Déu definitivament "s'hominitza" i l'esglèsia del silenci esdevè irreligiosa.

L'aconteixement de Crist per a Marc es un aconteixement revolucionari en tant que la bona nova sobre pas entre la mirada...

"hacia abajo, dirigida al centralismo del individuo personal, y otra hacia arriba, dirigida hacia el término absoluto de toda individualidad"

...establint un centralisme absolut de Jesús. El món ja no s'entèn desde la trascendència rabínica, sinó a través de la realitat intramundana de la persona de Jesús que, apropant la divinitat a l'home, trenca definitivament la llunyania envers Déu i la submissió legal amb aquest. D'aquesta manera...

"Dios no puede ser el mecanismo de la forma ascendente o de la mirada hacia arriba, porque esto no seria salir al encuentro [centralizado] del acontecimiento de Jesús"

...el Déu rabínic, que es el Déu de l'esquema de Mateu, no encaixa en el document de Marc.

En definitiva, un llibre molt interessant que no deixarà indiferent al religiós, que rep un baf de coherència; ni a l'ateu, que no queda exclós de l'esglèsia del silenci; ni a qualsevol creient d'altres confesions, ja que...

"ni lo que importa es ya saber cúal es la verdadera religión, porque el acontecimiento mismo de Jesús supera toda categoría religiosa. Lo único que importa es ya saber cómo podemos vivir unidos en la iglesia de la irreligión"